« TROBAR-SE AMB LA MEMÒRIA»
L'obra d´aquesta jove fotògrafa està en permanent recerca de la memòria mitjançant un dels elements que la composen: la ruïna.
El valor de posar en joc la seva bellesa aconsegueix despertar al mateix temps, tant la mirada nostàlgica com la consciència del present.
Aquesta reflexió profunda d'allò que va ser, legitima la posició de qui es recrea en allò transcendent entès com realitat i, d'altra banda, introdueix la idea de l'inexorable pas del temps per sobre del que és purament material.
El recurs de fotografiar en blanc i negre afegeix al batec d'allò nostàlgic, el d'una tensió apassionada que busca l'encontre dramàtic dels contraris. La idea de bellesa no només es construeix sobre el reconeixement del passat, sinó també sobre el valor del present, deixant pendent com una incògnita el que queda tant per venir com per succeir; entenent que el temps no és una cosa que passa sinó que ens passa.
Per últim, la presència de la jove fotògrafa, Lourdes Grivé, en aquesta terna, s'ajusta a la intenció de posar en joc i en valor la mirada nostàlgica sobre un passat recent. De la mirada sentida i rigorosa de Lourdes Grivé sobre les ruïnes, enteses com a vestigis materials d'allò que va ser, s'extreu la reflexió profunda sobre l'esdevenidor i les seves conseqüències. Una posició legítima de qui, a més a més, es recrea en la bellesa com a realitat transcendent malgrat l'assolament que suposa el pas del temps, sense oblidar la dialèctica que propicia la seva fotografia en blanc i negre, de la qual es pot percebre el batec d'una sensualitat apassionada sota la seva austeritat aparent .
Elena Ruiz.
Exposició temporal "Trobar-se amb la memòria"
Museu Puget. 2007